VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA
Cultura i divertiment
1. Refranys i frases fetes. Enllaça.
1. de pies a cabeza arribar a misses dites
2. echar el hígado traure el fetge per la boca
3. esto es coser i cantar fer mans i mànigues
4. en un abrir y cerrar de ojos tindre molta barra
5. a lo loco en un tancar i obrir d’ulls
6. estar al cabo de la calle saber de quin mal s’ha de morir
7. hacer mangas y capirotes açò és bufar i fer ampolles
8. llegar a las aceitunas de cap a peus
9. tener mucho morro a la babalà
2. ¿Què vol dir l’expressió següent:
«Tants caps tants barrets»
.a) Que hi ha un barret per a cada persona.
b) Referint-se a diferents persones, dit per a indicar la disparitat d'opinions, de conveniències, de propòsits, etc., entre cada una i les altres.
3. Llig este vocabulari sobre la vestimenta i tria la paraula que correspon a esta definició:
«Xicoteta obertura feta en una peça de roba, etc., per la qual, per a cordar-la, es fan passar els botons cosits a l'altra vora.»
Vestimenta: falda, jaqueta, jaca, tratge, brusa, jersei, suèter, calces, calçotet, eslip, calcetí, sabata, sabatilla, espardenya, bota, sabates de taló o tacó, els socs, bata de dormir, jupetí o armilla, abric, anorac, pantaló o pantalons, camisa, corbata, cinturó, corretja, pijama, pantaló vaquer, botó, barnús, banyador, biquini, xancla o les xancles, xandall, dessuadora, caçadora, gavardina, impermeable, sostenidor o els sostenidors, les bragues, brial o combinació.
"El Carnaval d'Arlequí", de Joan Miró
"Vaig intentar plasmar les al·lucinacions que em produïa la fam que passava. No és que pintés el que veia en somnis, com deien llavors Breton i els seus, sinó que la fam em produïa una mena de trànsit semblant a què experimentaven els orientals ". Això deia Joan Miró a 1938 del seu famós quadre El Carnaval d'Arlequí.
L'obra va ser pintada entre 1924 i 1925. Segons la crítica, és un dels quadres principals de l'època surrealista de l'artista, però també de la seva obra en el seu conjunt. Es va exposar amb gran èxit a la mostra col·lectiva de la Peinture surréaliste de la Galeria Pierre, a París, a finals de l'any 1925. Al seu costat, hi havia obres de Giorgio de Chirico, Paul Klee, Man Ray, Pablo Picasso i Max Ernst. Va ser molt lloada pel públic present i la crítica especialitzada que, després, vist amb més distància, es va considerar l'inici de la seva plenitud.
El que es veu, en aquest quadre, són éssers i objectes juxtaposats en l'aparent desordre d'una habitació amb una petita finestra. Hi ha peixos, gats, insectes, guitarra, cabdell de llana, la torre Eiffel, però també hi ha un ritme en tot aquest moviment que s'unifica en formes i colors regulars i molt propis de Miró.
Va morir el 1983, als 90 anys. Eren les tres de la tarda a la seva residència de Son Abrines, a l'illa de Mallorca, quan va marxar de l'món. Estava amb la seva dona, Pilar Juncosa, i els seus fills Emilio i David i la resta de la seva família. El desenllaç estava cantat, havia entrat en un procés d'involució senil i dies abans havia rebut l'extremunció. No obstant això, i malgrat la seva desaparició física, Miró segueix present doncs la seva obra és d'una gosadia i una frescor inaudites, sempre vigent, sempre avantguardista.
El Carnaval d'Arlequí és una clara mostra d'això. Actualment es troba en la col·lecció d'Albright-Knox Art Gallery a Buffalo, Estats Units, per a tots aquelles que vulguin veure-la de prop.
Font: https://www.infobae.com/cultura/2020/04/18/la-belleza-del-dia-el-carnaval-de-arlequin-de-joan-miro/
Comentarios
Publicar un comentario