VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA

Cultura i divertiment   

 1. Refranys i frases fetes. Enllaça.

  1. de pies a cabeza                              arribar a misses dites 

  2. echar el hígado                               traure el fetge per la boca

 3.  esto es coser i cantar                       fer mans i mànigues 

  4. en un abrir y cerrar de ojos             tindre molta barra

  5. a lo loco                                          en un tancar i obrir d’ulls  

 6. estar al cabo de la calle                    saber de quin mal s’ha de morir

7. hacer mangas y capirotes                  açò és bufar i fer ampolles 

8. llegar a las aceitunas                         de cap a peus 

9. tener mucho morro                            a la babalà  

 

2. ¿Què vol dir l’expressió següent: 

«Tants caps tants barrets»

.a) Que hi ha un barret per a cada persona.  

b) Referint-se a diferents persones, dit per a indicar la disparitat d'opinions, de conveniències, de propòsits, etc., entre cada una i les altres.  

3. Llig este vocabulari sobre la vestimenta i tria la paraula que correspon a esta definició:  

«Xicoteta obertura feta en una peça de roba, etc., per la qual, per a cordar-la, es fan passar els botons cosits a l'altra vora.»

Vestimenta: falda, jaqueta, jaca, tratge, brusa, jersei, suèter, calces, calçotet, eslip, calcetí, sabata, sabatilla, espardenya, bota, sabates de taló o tacó, els socs, bata de dormir, jupetí o armilla, abric, anorac, pantaló o pantalons, camisa, corbata, cinturó, corretja, pijama, pantaló vaquer,  botó, barnús, banyador, biquini, xancla o les xancles, xandall, dessuadora, caçadora, gavardina, impermeable, sostenidor o els sostenidors, les bragues, brial o combinació.

"El Carnaval d'Arlequí", de Joan Miró

"Vaig intentar plasmar les al·lucinacions que em produïa la fam que passava. No és que pintés el que veia en somnis, com deien llavors Breton i els seus, sinó que la fam em produïa una mena de trànsit semblant a què experimentaven els orientals ". Això deia Joan Miró a 1938 del seu famós quadre El Carnaval d'Arlequí.

L'obra va ser pintada entre 1924 i 1925. Segons la crítica, és un dels quadres principals de l'època surrealista de l'artista, però també de la seva obra en el seu conjunt. Es va exposar amb gran èxit a la mostra col·lectiva de la Peinture surréaliste de la Galeria Pierre, a París, a finals de l'any 1925. Al seu costat, hi havia obres de Giorgio de Chirico, Paul Klee, Man Ray, Pablo Picasso i Max Ernst. Va ser molt lloada pel públic present i la crítica especialitzada que, després, vist amb més distància, es va considerar l'inici de la seva plenitud.

El que es veu, en aquest quadre, són éssers i objectes juxtaposats en l'aparent desordre d'una habitació amb una petita finestra. Hi ha peixos, gats, insectes, guitarra, cabdell de llana, la torre Eiffel, però també hi ha un ritme en tot aquest moviment que s'unifica en formes i colors regulars i molt propis de Miró.

Va morir el 1983, als 90 anys. Eren les tres de la tarda a la seva residència de Son Abrines, a l'illa de Mallorca, quan va marxar de l'món. Estava amb la seva dona, Pilar Juncosa, i els seus fills Emilio i David i la resta de la seva família. El desenllaç estava cantat, havia entrat en un procés d'involució senil i dies abans havia rebut l'extremunció. No obstant això, i malgrat la seva desaparició física, Miró segueix present doncs la seva obra és d'una gosadia i una frescor inaudites, sempre vigent, sempre avantguardista.

El Carnaval d'Arlequí és una clara mostra d'això. Actualment es troba en la col·lecció d'Albright-Knox Art Gallery a Buffalo, Estats Units, per a tots aquelles que vulguin veure-la de prop.

Font: https://www.infobae.com/cultura/2020/04/18/la-belleza-del-dia-el-carnaval-de-arlequin-de-joan-miro/

Clica en aquest enllaç per fer la lectura comprensiva amb exercisis. CLICK.

Troba exemples d'apòstrof al text. Juguem al joc dels apòstrofs? Secció JOCS. Vem el vídeo i fem el concurs.

DESCRIVIU EL SEGÜENT PAISATGE:

 

 

El Parc Natural de l'Albufera és de gran importància en el context general de les zones humides europees, en especial pel que fa a les aus aquàtiques. Segons dades del Servei de Biodiversitat, més de 350 espècies orníticas utilitzen aquest ecosistema i d'elles, entre 240 i 250 són visitants habituals cada any i són unes 90 les que ací es reprodueixen.

 

Durant l'hivern es poden observar milers de gavines, garses com la garseta, l'agró blanc, límícoles, i destaquen els anàtids, que oscil·len entre els 20.000 i 40.000 exemplars. Algunes espècies interessants són el sivert que pot superar els 10.000 exemplars, el bragat, el collverd, el xarxet i el boix.

 

És durant l'època de cria quan el Parc Natural de l'Albufera adquireix la seua vertadera importància. Les colònies d'ardeids o agrons poden superar en conjunt les 6.000 parelles i s'ubiquen a les mates de la Albufera; l'espècie més abundant és l'esplugabous, i hi destaca la presència altres espècies més escases com ara l'oroval i l'agró roig.

 

Les colònies de larolímicoles (gavines i limícoles) situen el parc en el segon lloc en importància per a aquestes aus a la Mediterrània ibèrica.

 

En són més de 5.000 les parelles nidificants habituals de xatrac d'albufera i xatrac becllarg, als quals s'afegeixen, entre d'altres, la gavina capnegra, la gavina capblanca, l'alena i la camallonga.

 

Entre els ànecs, el collverd és el principal nidificant, amb el boix i el sivert, destacant la presència de la rosseta, espècie catalogada en perill d'extinció, amb 2-4 parelles cada any.

 

👉 Escolteu el vídeo i llegiu la següent notícia: Experts adverteixen que l’Albufera està en perill de desaparéixer

 

Per què està en perill l'Albufera i què es pot fer per a salvar-la?